Per Rosa Gornés Gomis i Santi Cardona
Qui són els Fru-Frús?
Els Fru-Frús és el nom d'un grup informal de músics i cantaires que cada dia 22 de juny recorre els carrers de Ciutadella, principalment els llocs on es fan festers, tot cantant un repertori de cançons populars i adaptacions pròpies per tal d’ambientar el començament de la festa de Sant Joan.
Tot i que no podem parlar d’un grup professional i plenament organitzat, s’ha fet molt popular els darrers anys de manera que ja forma part del programa de la festa i reuneix un gran nombre de seguidors que gaudeixen de les seves cançons. A part de la sortida santjoanera, els Fru-Frús canten de manera ocasional en alguna actuació benèfica o trobada amb altres grups similars.
Primera etapa. Els començaments (1986-1992)
Els inicis (de dreta a esquerra: Andreu Boch, Bep Ferro, Jesús Guasch i Rafel Triay)
Aquest grup de cantaires es va començar a formar el mateix any en què l’Ajuntament de Ciutadella organitzà per primera vegada els festers de dia 22 de juny, divendres de sant Joan.
La idea d’organitzar de nou els festers fou del Col·lectiu Folklòric Ciutadella el qual, en col·laboració amb les associacions de vesins del poble, l’any 1986 va recuperar l’antic costum de fer festers pels carrers de la ciutat durant la festa de Sant Joan.
Un dels festers d’aquell any va ser el del carrer Carnisseria. Allà, convidats per diferents veïns, s’hi van trobar Andreu Bosch i un grup de joves format per Jesús Guasch, Rafael Triay i Gabriel Flores. Cadascú amb les seves guitarres anaven cantant amb els veïns diferents cançons populars.
Josep Pons (Bep Ferro), antic component del grup de música tradicional CEPEP, també es trobava al mateix fester, però sense cap tipus d’instrument, i s’afegí al grup. Feia poc que el grup CEPEP havia editat el disc amb cançons populars i tots els vesins van cantar i van gaudir d’una gran vetllada. Tant de gust van prendre els veïns que a l’hora d’acomiadar-se van quedar per repetir l’experiència el proper any.
El segon any aquest grupet es va trobar unes setmanes abans de Sant Joan al pati de la casa d’Andreu Bosch per provar unes quantes cançons arranjades per Josep Pons, que serien les que cantarien al fester del carrer sa Carnisseria. Però el motiu principal de trobar-se no era formar un grup musical, sinó el compromís adquirit amb els vesins del carrer de tornar a cantar l’any següent.. Així, com ens explica Josep Pons, l’origen del grup va ser un fet totalment espontani.
Any rere any s’anaren incorporant noves veus i més guitarres. El repertori es va ampliar amb noves cançons, una de les quals, Fru-Frú, va ser recuperada pel grup després de molts d’anys d’oblit. Tant va agradar la melodia i la seva lletra satírica que en poc temps aquest grup espontani de cantaires va ser conegut popularment com els Fru-Frús (Annex 1)
Segona etapa: la consolidació (1992-1996)
L’any 1992 Josep Pons va compondre la primera cançó per al grup: Sa tonada des Fru-Frús (Annex 2), cançó inspirada en les vetllades dels primers festers a Ciutadella. Des de llavors, cada any aquesta cançó forma part del repertori i s’enllaça amb la cançó original Fru-Frú.[1]
Mentrestant, el grup augmenta el nombre de guitarres i veus. Hem de destacar la incorporació de Josep Maria Juaneda, també un antic membre del grup CEPEP, que amb la seva segona veu i la percussió va donar més ritme a les melodies.
Ara, el grup ja es reuneix unes setmanes abans de Sant Joan per assajar les diverses cançons i aquests assajos són alhora motiu de festa. El patiet de ca l’Andreu Bosch esdevé petit i es cerquen espais més grans per a les trobades.
El 1995 es torna a composar una nova cançó, “Es nou monument” i es comencen a repartir les lletres de les cançons per a tota la gent que s’arreplega el dia 22 de juny vespre a la placeta dels Dolors, davant la casa d’Andreu Bosch. Així, si qualcú no sap una lletra o no se’n recorda prou pot cantar amb el grup.
“Es nou monument” és una cançoneta feta expressament per ser cantada el dia dels festers per criticar tota la controvèrsia que va ocasionar l’estàtua del cavall de la rotonda a l’entrada del poble. La música és de la coneguda cançó “Na Catalina de Plaça”
A partir de llavors, els mateixos components del grup i la gent del poble demanen cada any que s’escrigui una cançoneta satírica que faci referència a esdeveniments rellevants que han tingut lloc a Ciutadella i a Menorca durant el darrer any. La música s’agafa d’alguna cançó popular coneguda per tothom per tal que sigui fàcil d’aprendre.(Annex 3)
Tercera etapa. Els nous instruments (1996-2014)
De cada any augmenta el nombre de músics afeccionats, els llibrets amb lletres per repartir i els cantaires i curiosos que sobre les nou del fosquet de dia 22 de juny es començaven arreplegar a la placeta dels Dolors.[2]
L’any 1996 s’incorpora al grup Abel Pascual que amb el seu acordió fa l’acompanyament de totes les melodies de les cançons interpretades pel grup.
Uns anys més tard el mestre de música Pere Cortès s’afegeix amb les seves flautes, guitarró i tiple. Amb les flautes s’aconsegueix un so més melòdic i amb els tradicionals guitarró i tiple, l’acompanyament es fa més autèntic.
Una de les darreres incorporacions ha estat Josep Mercadal, amb el contrabaix. Mercadal, antic component del grup Traginada és actualment el director de l’Orfeó Maonès. També s'ha incorporat al grup l'any 2011 en Santi Cardona amb la bandúrria.
Així el grup ha anat creixent en quantitat i qualitat instrumental, cosa que li ha donat consistència i riquesa, però no ha perdut el seu esperit festiu i popular.[3]
Tot i que no hi ha un director formal del grup, s’ha de destacar la figura de Josep Pons (Bep Ferro) com a un dels membres originals, principal animador i principal autor de les lletres i arranjaments musicals de les noves cançons i alma mater del grup.
Bep Ferro (a la dreta) dirigint els Fru-Frús
Quarta etapa: nou rumb (2014-ara)
Repertori
Tot i que el repertori varia un poc d’un any a l’altre, predomina en general un tipus de cançó popular de música aferradissa i lletra senzilla, festiva i alegra. A grans trets podríem classificar el repertori dels Fru-Frús en:
Cançons populars menorquines
Fru-Frú
Jotes parranderes
Ciutat de Parella
Davallada de La Mola
Som um gandul
Na Joana és una dona
Cançó dels sabaters
Sa finestreta
Boni davant sa casa
Sant Joan
Ciutadella bona terra
Ciutadella bona terra
Cançons populars mallorquines
Es Parado de Valldemossa
Na Caterina de Plaça
Cançons marineres
Balada d'en Lucas
Havanera (de Tomeu Penya)
Plora guiterra
Margarita
Pregària marinera
Cançons de sudamèrica
El camisón de Pepa
Lola
Salió de Jamaica
Y nos dieron las diez (Joaquín Sabina)
Cançons d'autors espanyols
Noches de boda (Joaquín Sabina)Y nos dieron las diez (Joaquín Sabina)
Perspectives de futur
Actualment el grup el formen una vintena de músics i una trentena de veus. És un grup heterogeni on s’hi mesclen persones de més edat amb al·lots joves de 17 o 18 anys.El nucli dels primers components encara es manté i de cada any hi ha noves incorporacions de joves músics. Per això podem pensar que el relleu generacional està assegurat.
Els Fru-Frús no tenen intenció d’esdevenir un grup professional ni de fer actuacions públiques més enllà de la festa, tot i que puntualment han participat en trobades amb altres grups.
I és que els Fru-Frús, tal com van manifestar en una entrevista al diari Menorca, “són una colla de cantaires sense afany de lucre ni de glòria, oberts a tota persona que vulgui cantar amb ells la nit dels festers i passar una bona estona. Mentre hi hagi ganes de cantar i fer festa el grup no desapareixerà”.[4]
ANNEX 1. Història de la cançó Fru-frú
L’any 1897 s’estrenà la revista (opereta) “La fête du souffleur” (la festa del ventilador), musicada per Henry Chatau. “Frou-Frou” era una de les cançons que s’interpretaven. La lletra era d’Hèctor Montréal i Henry Blondeau.
En un principi aquesta opereta no va tenir l’èxit esperat, però la cançó “Frou-Frou” mai va ser deixada de cantar i , amb el temps, es va convertir en un gran èxit.
La versió més famosa va ser la cantada per Lucile Panis l’any 1908, la qual ha durat fins els nostres dies.
La traducció lliure menorquina la va fer Francesc Nin (en Xec Clareta) durant la primera meitat del segle XX (no es pot especificar una data, hi ha persones que el van conèixer que situen la lletra durant els anys 30 i altres en temps de la postguerra). “Fru-Fru”, amb unes estrofes picants per a l’època, es va convertir en una de tantes cançons d’anar a fora que entonaven els homes els vespres quan anaven a romandre a les coves de cala en Turqueta, Macarella o ses Fontanelles.
Amb el temps la cançó es va deixar de cantar i la seva lletra mig oblidada, fins que a la dècada dels noranta del segle passat, aquest grup de músics arreplegats per cantar durant els festers, els Fru-Frús la van tornar a popularitzar.
Frou-Frou (lletra original)
H. Montréal i H.Blondeau, música de H. Chatau
La femme porte quelquefois
La culotte dans son ménage
Le fait est constaté je crois
Dans les liens du mariage
Mais quand elle va pédalant
En culotte comme un zouave
La chose me semble plus grave
Et je me dis en la voyant
La culotte dans son ménage
Le fait est constaté je crois
Dans les liens du mariage
Mais quand elle va pédalant
En culotte comme un zouave
La chose me semble plus grave
Et je me dis en la voyant
Frou frou, frou frou par son jupon la femme
Frou frou, frou frou de l'homme trouble l'âme
Frou frou, frou frou certainement la femme
Séduit surtout par son gentil frou frou
Frou frou, frou frou de l'homme trouble l'âme
Frou frou, frou frou certainement la femme
Séduit surtout par son gentil frou frou
La femme ayant l'air d'un garçon
Ne fut jamais très attrayante
C'est le frou frou de son jupon
Qui la rend surtout excitante
Lorsque l'homme entend ce frou frou
C'est étonnant tout ce qu'il ose
Soudain il voit la vie en rose
Il s'électrise, il devient fou
Ne fut jamais très attrayante
C'est le frou frou de son jupon
Qui la rend surtout excitante
Lorsque l'homme entend ce frou frou
C'est étonnant tout ce qu'il ose
Soudain il voit la vie en rose
Il s'électrise, il devient fou
En culotte me direz-vous
On est bien mieux à bicyclette
Mais moi je dis que sans frou frou
Une femme n'est pas complète
Lorsqu'on la voit retrousser
Son cotillon vous ensorcelle
Son frou frou
C'est comme un bruit d'aile
Qui passe et vient vous caresser
On est bien mieux à bicyclette
Mais moi je dis que sans frou frou
Une femme n'est pas complète
Lorsqu'on la voit retrousser
Son cotillon vous ensorcelle
Son frou frou
C'est comme un bruit d'aile
Qui passe et vient vous caresser
Fru Fru
Lletra de F. Nin
Fru-frú, fru-frú, totes ses dones fan gana.
Fru-frú, fru-frú, va dir un capellà a santa Anna.
Fru-frú, fru-frú, m’acursaré sa sotana.
Fru-frú, fru-frú, i en faré gana a qualcú.
Sempre hem sentit capellans,
que dalt la trona fan crits,
i n’hi ha per estar atordits,
que es facin pecats tan grans.
Açò no ho volen es sants,
que s’escurcin tant es vestits,
que mostren en es bergants:
totes ses cuixes i es pits.
Fru-frú, fru-frú, totes ses dones fan gana.
Fru-frú, fru-frú, va dir un capellà a santa Anna.
Fru-frú, fru-frú, m’acursaré sa sotana.
Fru-frú, fru-frú, i en faré gana a qualcú.
ANNEX 2. Sa tonada des Fru-Frús (lletra i música de Josep Pons Gener)
Sa rondalla des festers
pes Fru-Frús són coneguts,
som es que animam multituds,
cantant cantant pes carrer.
Anam a passar-ho bé
per açò feim serenates
a joves fadrines, casades
i a ses àvies també
Cantam a sa claror,
as voltant de ses fogueres,
valsos, jotes, havaneres,
sabem qualsevol cançó
Dones que “mos” escoltau
treis es bòtil de Xoriguer
que serà blau es fester
si a un gin no mos convidau,
que serà blau es fester
si a un gin no mos convidau.
[1] Sonaron por las calles del casco antiguo canciones populares de toda la vida, como la archiconocida “Tonada des Fru-Frús”, “Ciutat de Parella”, “Com m’agradas”, “Na Bel des Molinar”, “Lola” o “El camisón de la Pepa”, entre otras, y todas ellas coreadas por un séquito que siguió al grupo de cantantes acompañados por sus guitarras. Como suele ser habitual, la particular fiesta de los Fru-frús se prolongó hasta altas horas de la madrugada, un periodo de tiempo durante el que les dio tiempo a interpretar también la irónica pieza compuesta para la ocasión, un repaso a la actualidad municipal durante el último año adaptado a la melodía del clásico “Carrascal” .
www.menorcaexplorer.com
[2] La nit dels festers es convertí anit en un multitudinari replec festiu de gent, fogueres i música, amenitzat pel passacarrers dels Fru-Frús, que van mobilitzar a centenars de persones engrescades amb les cançons
Laura Bañón, Diari Menorca 23/06/2010
[3] Els Fru-Frús no és res més que una demostració popular d’ambient de carrer en front una festa......és una participació col·lectiva. Més que un grup musical, hi ha un nucli que som els que posam les guitarres i un poc les cançons que triam i després la gent que ve a cantar.
Josep Pons Gener, entrevista personal 22/05/2011
[4] Laura Bañón, , Diari Menorca 23/06/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada